Comunicat en relació a la sentència del cas de Jonathan Carrillo

Avui, 28 de Gener de 2015, cinc anys després de l’assassinat de Jonathan Carrillo en mans de la Policia de Terrassa, se n’ha sabut el veredicte: el quatre policies acusats de la seva mort han quedat absolts i en llibertat sense càrrecs. En el context en el qual ens trobem, on està a l’ordre del dia el debat sobre els abusos policials gràcies al documental de ciutat morta, Terrassa es presenta com una ciutat morta més. Un 15 de setembre de 2009, quatre agents de la policia local de Terrassa colpegen a un noi al carrer, que cau a terra donant-se un fort cop al cap. Criden una ambulància i oculten la informació del cop, el qual li provoca 12 hores després la mort. I després de sis anys de lluita, la justícia els absol. Des d’Arran Terrassa condemnem els fets i el veredicte del judici. Un cop més queda palès que la justícia no és igual per a totes i que davant els abusos del poder la classe treballadora queda desemparada. Davant d’això cridem a la mobilització per reclamar una justícia real!

Demà, 29 de Gener de 2015 a les 20h concentració davant l’ajuntament de Terrassa durant el ple municipal.

Perquè si ens toquen a una ens toquen a totes! Cap agressió sense resposta!

ARRAN TERRASSA.

Comunicat en relació a l’assassinat per violència masclista a Terrassa el 21 de gener de 2015

Aquest matí ens hem llevat amb la lamentable notícia de l’assassinat d’una veïna de 39 anys del barri de Les Arenes, a la ciutat de Terrassa; a qui la seva parella li ha llevat la vida a ganivetades durant la matinada d’aquest fred i trist 21 de gener. Des d’Arran volem manifestar el rebuig i la nostra més rotunda condemna davant d’aquests fets.

Malauradament aquest cas se suma al de moltes altres dones que són assassinades pels seus agressors, durant el 2014 es va comptabilitzar la trágica xifra d’un mínim de 26 assassinades per violència masclista als Països Catalans; i aquest 2015 ñes ja la tercera víctima mortal per aquest fer, més dues dones que resten ingressades en estat greu. Així doncs, constatem que no són fets aïllats, sinó que són producte d’un model en que la violència de gènere és una de les cares més aberrants d’un sistema d’opressió, el patriarcat, que de maner més o menys evident sempre es manifesta en forma de violència. Doncs també és violència la divisió sexual del treball, els cànons de bellesa o les constants restriccions a l’exercici del dret a decidir sobre els nostres cossos.

Per tot això el patriarcat conforma un sistema de valors sustentat en la dominació i per tant en la violència. Un sistema de valors que es demostra assassí i el qual rebutgem amb tota la nostra energia. Doncs també és violència patriarcal un sistema de relació sexo-afectiu basat en la coerció. Un model on la gelosia, la dependència, el control, l’autolimitació, la passivitat i en darrer terme, les agressions físiques i psíquiques formen part d‘una realitat quasi sempre silenciada; doncs cal no oblidar que la majoria d’agressions masclistes resten silenciades, precisament pel control que aquest sistema de valors ens imposa; així com també que el 70% de les denúncies per violència de gènere queden sense cap ordre de protecció als Països Catalans. I més lamentable, són centenars de dones que dia a dia pateixen aquestes violències sense oportunitat de denunciar-ho enlloc.

Cal acabar d’una vegada per totes amb aquest sistema d’opressió per acabar també am la xacra que suposen desenes de dones assassinades anualment pels seus agressors al nostre país i arreu. Cal que treballem per construir uns models relacionals allunyats de la dominació, uns models de relació que siguin empoderadors i respectuosos, i cal que hi treballem en cada un dels espais en que vivim: a casa, a la feina, a la universitat i l’escola, als carrers i a tot arreu. I cal al mateix temps que treballem per combatre totes les formes en que el patriarcat ens oprimeix i es retroalimenta.

Contra totes les violències del patriarcat. Per unes relacions lliures.
Cap agressió sense resposta.

Arran, Organització Juvenil de l’Esquerra Independentista.

21 de Gener dels 2015.

La Carta als Reis d’Arran Terrassa (2015)

Com cada any, des d’Arran Terrassa hem volgut també fer una carta als reis. Aquí us deixem el que vam demanar-los nosaltres per aquest any!

Estimats reis mags d’Orient,

Aquest any no us demanaré res material, hi ha coses més imprescindibles i vitals que no es poden comprar i que les prefereixo mil vegades abans que qualsevol joguina fabricada per infants explotats a l’altre punta del món. M’agradaria que la meva mare i el meu pare trobessin feina, igual que les 21.621 persones de Terrassa que tampoc en tenen, i que els joves com jo puguem optar a una feina digna, amb uns horaris que ens permetin treballar i estudiar, i amb un sou que ens permeti viure i no sobreviure.

Que el dret a l’habitatge fos real i no fictici i que no s’especulés amb el sòl. Com és possible que s’hagi de viure per pagar la hipoteca? Vull demanar amb totes les meves forces que s’acabi el patiment de tantes i tantes famílies, que mai més cap persona sigui desnonada de casa seva, i que tothom pugui decidir com viure i amb qui viure sense cap condicionant.

Vull deixar de sentir cridar la meva veïna quan el seu marit la pega, i que el número de dones mortes per la violència masclista deixi de ser noticia dia a dia. Que a les dones no se’ns prohibeixi decidir sobre els nostres cossos, som nosaltres i no un Govern les que hem de decidir si volem ser mares, si volem parir o avortar. No em cap al cap que ens imposin una llei que vulnera la salut i la voluntat de les dones.

Que tota persona pugui dir el que pensa sense por a ser empresonada, torturada o assassinada. És per això que us podeu endur la “llei mordassa”, i que mai més cap poble hagi de tenir por a protestar ni a expressar-se.

Vull que el meu poble pugui viure en plena llibertat, i per això és bàsic que ens deixin decidir el nostre futur lliurement. Volem ser lliures perquè els habitants del nostre país, els Països Catalans, tinguem capacitat de decidir-ho tot. Ser completament lliures de corrupció, sense persones dolentes que es tapen rere la bandera i amaguen els diners a paradisos fiscals.

També m’agradaria demanar que la sanitat tornés a ser pública. Que la salut de la gent no sigui un negoci i que les sales d’urgències de l’Hospital, dels CAPs i de la Mútua de Terrassa no estiguin plenes a vessar. Tot això mentre qui s’ho pot permetre es paga una Mútua privada, on no ha de fer cues

Per últim m’agradaria demanar que Terrassa torni a ser una ciutat viva i amb alegria, amb uns barris dignes per tothom que hi viu, sense discriminacions ni emboscades policials. Vull una ciutat on nosaltres, terrassencs i terrassenques, decidim les decisions que ens afecten, on la gent es miri i s’apreciï.

Em sembla que no demano l’impossible, només el bàsic pel futur de la meva ciutat, el meu futur i el de les pròximes generacions.

Atentament,

ARRAN Terrassa