Aquest matí ens hem llevat amb la lamentable notícia de l’assassinat d’una veïna de 39 anys del barri de Les Arenes, a la ciutat de Terrassa; a qui la seva parella li ha llevat la vida a ganivetades durant la matinada d’aquest fred i trist 21 de gener. Des d’Arran volem manifestar el rebuig i la nostra més rotunda condemna davant d’aquests fets.
Malauradament aquest cas se suma al de moltes altres dones que són assassinades pels seus agressors, durant el 2014 es va comptabilitzar la trágica xifra d’un mínim de 26 assassinades per violència masclista als Països Catalans; i aquest 2015 ñes ja la tercera víctima mortal per aquest fer, més dues dones que resten ingressades en estat greu. Així doncs, constatem que no són fets aïllats, sinó que són producte d’un model en que la violència de gènere és una de les cares més aberrants d’un sistema d’opressió, el patriarcat, que de maner més o menys evident sempre es manifesta en forma de violència. Doncs també és violència la divisió sexual del treball, els cànons de bellesa o les constants restriccions a l’exercici del dret a decidir sobre els nostres cossos.
Per tot això el patriarcat conforma un sistema de valors sustentat en la dominació i per tant en la violència. Un sistema de valors que es demostra assassí i el qual rebutgem amb tota la nostra energia. Doncs també és violència patriarcal un sistema de relació sexo-afectiu basat en la coerció. Un model on la gelosia, la dependència, el control, l’autolimitació, la passivitat i en darrer terme, les agressions físiques i psíquiques formen part d‘una realitat quasi sempre silenciada; doncs cal no oblidar que la majoria d’agressions masclistes resten silenciades, precisament pel control que aquest sistema de valors ens imposa; així com també que el 70% de les denúncies per violència de gènere queden sense cap ordre de protecció als Països Catalans. I més lamentable, són centenars de dones que dia a dia pateixen aquestes violències sense oportunitat de denunciar-ho enlloc.
Cal acabar d’una vegada per totes amb aquest sistema d’opressió per acabar també am la xacra que suposen desenes de dones assassinades anualment pels seus agressors al nostre país i arreu. Cal que treballem per construir uns models relacionals allunyats de la dominació, uns models de relació que siguin empoderadors i respectuosos, i cal que hi treballem en cada un dels espais en que vivim: a casa, a la feina, a la universitat i l’escola, als carrers i a tot arreu. I cal al mateix temps que treballem per combatre totes les formes en que el patriarcat ens oprimeix i es retroalimenta.
Contra totes les violències del patriarcat. Per unes relacions lliures.
Cap agressió sense resposta.
Arran, Organització Juvenil de l’Esquerra Independentista.
21 de Gener dels 2015.
ARRAN TERRASSA. 