Arran TRS sobre la participació al debat sobre polítiques de joventut organitzat pel Consell de Joves de Terrassa

Arran Terrassa sobre la participació al debat sobre polítiques de joventut organitzat pel consell de joves de terrassa

Ahir dilluns 18 de maig Arran Terrassa vam participar en el debat de polítiques de joventut organitzat pel Consell de Joves de Terrassa.
La participació va ser motivada pel fet que, en el debat organitzat, es va convidar a la CUP com a candidatura que es presenta a les eleccions municipals de la ciutat el proper 24 de maig; arrel d’això, la CUP, que entén que la tasca política ha de sortir de la organització als carrers i de l’empoderament popular,  ens proposa que assumim participar-hi com a moviment juvenil de la ciutat, sent així coherent amb la seva proposta política.
Davant d’aquest fet decidim, com a assemblea, participar d’aquest debat, amb la voluntat de fer arribar un discurs rupturista: de trencar amb el poder adult promogut pels qui fa tants anys que tenen segrestada la manera de fer política a les institucions, i assumir-nos com a agents igualment vàlides, igualment necessàries i especialment imprescindibles  quan és la nostra realitat com a joves la que es tracta;  de ser altaveu d’aquells projectes transformadors i amb perspectiva juvenil que es porten a terme a la ciutat, i amb qui pretenem treballar colze a colze dia a dia: sindicats i assemblees d’estudiants, entitats de lleure i cultura popular , cases i casals okupats o altres projectes que plantegin la necessitat de transformar la ciutat on vivim en quelcom més col·lectiu. I és per això que lamentem la no participació en el debat de col·lectius de joves organitzades a la ciutat com poden ser el SEPC Montserrat Roig o l’Assemblea d’Estudiants de Terrassa, el Casal Popular Atzur o les entitats d’educació en el lleure de l’ATEELL i del lleure diari, cultura popular o qualsevol que pretengui afrontar les seves tasques des d’una perspectiva juvenil, doncs són aquestes, les que treballen dia a dia, qui han de ser les interlocutores vàlides del jovent a les institucions i no cap partit polític ni les seves joventuts.

A tot això, com era d’esperar, el debat va estar marcat pel caràcter electoralista habitual de les dates. Discursos engalanats, allunyats, sens dubte, de la praxis política dels partits que els formulaven. Poca autocrítica real per part d’aquells que han tingut, com a partits amb representació en unes o altres institucions, possibilitats d’influir des de les administracions. Lloances a la feina de les entitats que tot sovint s’han vist menyspreades en els períodes que no es veuen marcats per eleccions properes. Discursos molt propers a la mal anomenada nova política, aquesta mena d’intenció de plantejar que ja és hora de governar pel poble, però tant sols de boca, i que sembla més aviat el despotisme il·lustrat del s.XVIII, i per suposat, cap mena de crítica, més enllà de la nostra, a l’arrel dels problemes: aquest sistema socioeconòmic capitalista que absorveix totes i cada una de les vides i les encara a una lògica única i exclusiva de consum.

I per això hi érem, per plantejar enderrocar el règim, per construir des dels carrers i els moviments populars, per recordar que no fa falta cap nova política, que la política que fa falta és la de la classe treballadora decidint per si mateixa, i que en matèria de joventut, qui ha de decidir com resoldre les problemàtiques creades pel sistema, som aquelles mateixes que veiem com se’ns encasella en un segment de la població altament explotat i altament precari. Perquè aquest sistema ha decidit que aquest era el nostre lloc. Hi érem per deixar clar que per trencar amb la opressió que patim com a joves i per ser joves, també hem de trencar amb tot allò que ens oprimeix al servei del capital. Hi érem per deixar clar que la lluita, que la política, és als carrers i és d’allà d’on han de sortir les propostes i els camins que prenguem com a ciutat. I després d’això, als carrer tornem, perquè és el nostre lloc, perquè volem capgirar la història i teixir una Terrassa lliure de persones lliures. Perquè seguim i seguirem, fins la victòria.

Arran Terrasa

Països Catalans,

19/05/2015

Reivindicació de l’acció d’Arran Terrassa davant la visita de Pablo Iglesias. Apostem per la ruptura amb el règim i pel dret a l’autodeterminació dels pobles!

En relació a la visita de Pablo Iglesias, Secretari General de Podemos a la ciutat, des d’Arran Terrassa volem traslladar les següents consideracions:

En els darrers mesos hem vist com en el panorama polític a l’Estat espanyol han aparegut agents polítics nous, com Podemos, que abanderats amb el lema de a regeneració política plantegen una lectura crítica d’aspectes com el règim del 78 o l’austeritat imposada als Estats per part de les elits financeres, amb les horribles conseqüències que provoca a joves i famílies. No obstant, Podemos, s’està limitant a utilitzar una estratègia de resposta a aquests atacs, acceptant les regles marcades i representant una opció socialdemòcrata més a la crisi política, econòmica, social i cultural que estem patint.

Nosaltres entenem que l’única garantia de canvi passa per acceptar que l’Estat espanyol no és reformable. L’Estat espanyol va néixer amb la voluntat de servir a uns interessos concrets, als interessos de les elits i la oligarquia, i la història ens ha demostrat que les reformes democràtiques que s’han pretès s’han respost amb violència i repressió per part de l’Estat. És per això que centrem la nostra activitat política per una ruptura clara amb l’Estat espanyol, per uns Països Catalans que ma

Pancarta desplegada per les joves d’Arran Terrassa

ntinguin la cohesió lingüística i cultural, que representin una igualtat efectiva entre totes les persones superant el patriarcat i avancin cap a la construcció del socialisme.

Apostem per  una opció clarament rupturista, que no es plantegi reformes polítiques de caràcter social i territorial, sinó que deixi enrere el règim del 78 i accepti l’alliberament dels pobles. Que deixi enrere aquell pacte que van signar els franquistes amb els que avui estan fent de consellers a grans empreses de l’Ibex-35, i amb els que avui pretenen tapar amb una falsa estelada les seves retallades anti-persones, mentre dormen tranquils amb els diners a Andorra.

El jovent, apostem per la ruptura!

Terrassa, Països Catalans

9 de maig del 2015

[Crònica Abril Roig i 1r de maig]

Dimecres 1 d’abril ARRAN, l’organització juvenil de l’Esquerra Independentista engegava la campanya Abril Roig.

Davant de més d’un 50% d’atur juvenil al nostre país, les joves i especialment les dones, estem patint les conseqüències directes d’aquesta re-estructuració del mercat laboral que s’està duent a terme amb el pretext de l’actual crisi capitalista. Som conscients, però, que la precarietat laboral en que ens trobem (si no estem a l’atur), és una etapa més del capitalisme, on al jovent dels Països Catalans se’ns ha reservat el paper d’omplir amb feines precàries i temporals el nou mercat laboral.

En aquest context, s’han realitzat accions en l’àmbit sociolaboral arreu del país. Terrassa, es llevava fa dues setmanes assenyalant un dels culpables d’aquesta situació que patim les joves:

Les joves plantem cara a la precarietat #abrilroig
Arran Terrassa.

Aquí s’explota. Les joves plantem cara a la precarietat. #abrilroig

També en el marc de l’Abril Roig, les joves d’ARRAN del Vallès Occidental i l’Assemblea de Joves de Santa Perpètua de Mogoda, vam fer un cercavila reivindicatiu pels carrers de Sant Cugat, defensant els nostres drets laborals, Les joves passem doncs, de la indefensió a l’atac, per plantejar noves formes d’acció sindical que tinguin en compte les característiques del treball juvenil, per crear xarxes de suport mutu i punts d’informació laboral. Per la unitat d’acció sindical, i per enfortir les assemblees de treballadores que desborden la dinàmica pactista dels grans sindicats que desmobilitzen les treballadores i impossibiliten la materialització de lluites emancipadores. Per elles, per nosaltres, per totes, les joves plantem cara a l’atur i la precarietat!

Així, encaravem el Primer de Maig amb força:

A les 11:30 érem a Sabadell per fer-nos sentir dins del bloc juvenil de la manifestació de Vallès Anticapitalista,

Capçalera del bloc juvenil de la manifestació de Vallès Anticapitalista.

1r de maig, un dia per caminar plegades reconeixent-nos en la resistència a les múltiples opressions que patim però, sobretot, un dia per agafar forces i fer un pas decidit i endavant per recuperar les sobiranies que són imprescindibles per viure amb dignitat.

Perquè som les classes productives plantant cara a les extractives. Les nostres cures mouen el món, allò que sembrem ens alimenta, allò que produïm ens vesteix. Som hereves d’una història de lluita i antecessores de la victòria.

I amb una victòria va acabar la manifestació, les companyes de Sabadell, alliberaren l’Obrera, amb la intenció de convertir-la en un espai de i pel barri.

Però el primer de maig no s’acaba aquí: 18h, a la Catedral, Barcelona. Manifestació del 1r de maig alternatiu,

Manifestació del 1r de maig alternatiu a Barcelona

Arran Terrassa vam ser-hi, com hi seguirem sent. Contra tota explotació cada dia és 1r de maig.

El jovent avancem cap al socialisme i el feminisme als Països Catalans.

“Qui no es mou no sent les cadenes”.

Arran Terrassa.