Arran Terrassa sobre la participació al debat sobre polítiques de joventut organitzat pel consell de joves de terrassa
Ahir dilluns 18 de maig Arran Terrassa vam participar en el debat de polítiques de joventut organitzat pel Consell de Joves de Terrassa.
La participació va ser motivada pel fet que, en el debat organitzat, es va convidar a la CUP com a candidatura que es presenta a les eleccions municipals de la ciutat el proper 24 de maig; arrel d’això, la CUP, que entén que la tasca política ha de sortir de la organització als carrers i de l’empoderament popular, ens proposa que assumim participar-hi com a moviment juvenil de la ciutat, sent així coherent amb la seva proposta política.
Davant d’aquest fet decidim, com a assemblea, participar d’aquest debat, amb la voluntat de fer arribar un discurs rupturista: de trencar amb el poder adult promogut pels qui fa tants anys que tenen segrestada la manera de fer política a les institucions, i assumir-nos com a agents igualment vàlides, igualment necessàries i especialment imprescindibles quan és la nostra realitat com a joves la que es tracta; de ser altaveu d’aquells projectes transformadors i amb perspectiva juvenil que es porten a terme a la ciutat, i amb qui pretenem treballar colze a colze dia a dia: sindicats i assemblees d’estudiants, entitats de lleure i cultura popular , cases i casals okupats o altres projectes que plantegin la necessitat de transformar la ciutat on vivim en quelcom més col·lectiu. I és per això que lamentem la no participació en el debat de col·lectius de joves organitzades a la ciutat com poden ser el SEPC Montserrat Roig o l’Assemblea d’Estudiants de Terrassa, el Casal Popular Atzur o les entitats d’educació en el lleure de l’ATEELL i del lleure diari, cultura popular o qualsevol que pretengui afrontar les seves tasques des d’una perspectiva juvenil, doncs són aquestes, les que treballen dia a dia, qui han de ser les interlocutores vàlides del jovent a les institucions i no cap partit polític ni les seves joventuts.
A tot això, com era d’esperar, el debat va estar marcat pel caràcter electoralista habitual de les dates. Discursos engalanats, allunyats, sens dubte, de la praxis política dels partits que els formulaven. Poca autocrítica real per part d’aquells que han tingut, com a partits amb representació en unes o altres institucions, possibilitats d’influir des de les administracions. Lloances a la feina de les entitats que tot sovint s’han vist menyspreades en els períodes que no es veuen marcats per eleccions properes. Discursos molt propers a la mal anomenada nova política, aquesta mena d’intenció de plantejar que ja és hora de governar pel poble, però tant sols de boca, i que sembla més aviat el despotisme il·lustrat del s.XVIII, i per suposat, cap mena de crítica, més enllà de la nostra, a l’arrel dels problemes: aquest sistema socioeconòmic capitalista que absorveix totes i cada una de les vides i les encara a una lògica única i exclusiva de consum.
I per això hi érem, per plantejar enderrocar el règim, per construir des dels carrers i els moviments populars, per recordar que no fa falta cap nova política, que la política que fa falta és la de la classe treballadora decidint per si mateixa, i que en matèria de joventut, qui ha de decidir com resoldre les problemàtiques creades pel sistema, som aquelles mateixes que veiem com se’ns encasella en un segment de la població altament explotat i altament precari. Perquè aquest sistema ha decidit que aquest era el nostre lloc. Hi érem per deixar clar que per trencar amb la opressió que patim com a joves i per ser joves, també hem de trencar amb tot allò que ens oprimeix al servei del capital. Hi érem per deixar clar que la lluita, que la política, és als carrers i és d’allà d’on han de sortir les propostes i els camins que prenguem com a ciutat. I després d’això, als carrer tornem, perquè és el nostre lloc, perquè volem capgirar la història i teixir una Terrassa lliure de persones lliures. Perquè seguim i seguirem, fins la victòria.
Arran Terrasa
Països Catalans,
19/05/2015
ARRAN TERRASSA. 