Els nostros cossos no caben als vostres motlles

Avui primer dissabte de rebaixes, hem dut a terme una petita acció denúncia assenyalant la pressió estètica al portal de Sant Roc, al centre de Terrassa.

Hem volgut aprofitar un dia com avui, on moltes terrassenques joves surten a donar una volta pel centre per “anar de Rebaixes” per repartir octavetes ((Octaveta aquí) i posar sobre la taula el debat sobre el model de producció i consum actual i les conseqüències que això genera. Així, ens preguntem: Necessitem tot allò que comprem? No, sabem que no. I sabem que el consumisme és una necessitat creada a mida del benefici d’uns pocs, que són els propietaris dels mitjans de producció. Sabem també que aquest model necessita reinventar-se de manera constant, i una de les formes que té per fer-ho és la pressió estètica.

Avui volíem visualitzar-la especialment, i per fer-ho hem simulat les mides d’un maniquí, per poder-la comparar amb la de les dones que passejaven avui pel centre de la ciutat. Ja sabíem que era un model irreal, impossible, malalt, però avui ho hem tornat a comprovar.

Arran Terrassa, com a joves feministes de la ciutat no ens cansarem de lluitar fins fer els nostres carrers lliures de pressió estètica.

Perquè som com som i ens agrada ser així!

Els nostres cossos no caben en els vostres motlles!

ARRAN TERRASSA, 07 gener 2016

Els nostres cossos no caben als vostres motlles

Avui és primer dissabte de Rebaixes d’hivern, una dia on moltes aprofitem per donar una volta pel centre i comprar. Però… t’has parat mai a preguntar què és el que comprem? De quina manera han estat fabricats els productes que comprem? Perpetuen algun rol?

Comprem un model de producció determinat, anomenat capitalisme. És el model de producció on la treballadora posa la seva força de treball a disposició de la persona propietària dels mitjans de producció, que l’explota per obtenir-ne beneficis. Com que l’ambició pel benefici no s’atura mai, el producte s’ha d’anar reinventant i s’ha de convèncer qui consumeix de que el necessita.. El consumisme és, per tant, una necessitat creada per l’interès de benefici d’uns pocs.  Aprofitem un dia com avui per plantejar-nos què ens impulsa a comprar, si volem perpetuar aquest model de producció, si realment ens sentim autorealitzades en fer-ho, si realment necessitem allò que consumim…

 

Una de les formes de reinvenció d’aquest model, és la pressió estètica. Establir ideals de bellesa inassolibles que volen que ens passem la vida perseguint. També som aquí per això. Per denunciar-la, per fer-la visible, per demanar-te que la qüestionis, per posar sobre la taula que els cossos reals NO són com els maniquins de les botigues, i que pretendre que persseguim aquest ideal és violència.

És violència que l’11% de les adolescents catalanes estigui en risc de patir un Transtorn Alimentari. Traduït, això vol dir que de cada 10, n’hi haurà una que deixarà de menjar perseguint l’impossible silueta de dona que ens volen fer creure que hem de ser. I diem perseguint perquè sempre s’escapa quan sembla que hi arribem, sempre apareix una nova exigència estètica a la qual adaptar-se, des d’un nou producte que et curarà de tots els mals a una nova dieta que et farà passar gana.

En definitiva, acabem reduides a ser només un cos, un tros de carn, que ha d’estar a l’alçada del que s’espera estèticament d’ell. I això, és violència.

És per això que volem que els carrers de Terrassa estiguin lliures d’aquesta pressió estètica, perquè som boniques tal com som i n’estem orgulloses. Però és que també som molt més que boniques: som joves, som lluitadores, som feministes, som anticapitalistes… Som més que un cos!

“Una cultura obsesionada con la delgadez femenina no está obsesionada con la belleza de las mujeres, está obsesionada con la obediencia de éstas”.
Naomi Wolf.

 

ARRAN TERRASSA, 07 gener 2016.

[Crònica] IV Calçotada Antipatriarcal

Aquest passat dissabte 7 de març, com ja veníem anunciant, Arran Terrassa vam celebrar la nostra IV calçotada antipatriarcal.

El dia acompanyava, a diferència de l’any passat que degut a la pluja, ens vam veure obligades a suspendre la calçotada. Així doncs, la Plaça Andalusia s’anava omplint, un any més, al so de música on la dona tenia un paper protagonista.

Mentre s’anava animant l’ambient, es duia a terme el Trivial de Vallès Feminista, on es preguntava a les vianants qui feia diferents tasques domèstiques. Totes, participants i organitzadores, vam reflexionar altre cop sobre la doble feina de les dones i vam aprofitar així per donar informació sobre la Vaga de Totes. Pel que fa a l’actuació teatral, va aplaçar-se i us la presentarem en una altra ocasió!

El dia següent, vuit de març, les joves d’Arran Terrassa vam anar, acompanyades de Vallès Feminista, a la manifestació convocada a Barcelona, on va haver accions feministes al llarg del recorregut.

Vuit de març no és només un dia: CADA DIA ÉS VUIT DE MARÇ. Caminem cap a la vaga de totes!

“El feminisme és la idea radical de que les dones són persones” Angela Davis.

 

ARRAN TERRASSA,

Terrassa, Països Catalans.

4a Calçotada Antipatriarcal d’ARRAN Terrassa

En el context del vuit de març, dia de la dona treballadora, Arran Terrassa organitza la seva quarta calçotada antipatriarcal el dissabte 7 de març. Una calçotada que, com no podia ser d’una altra manera, estarà plena d’activitats que ens faràn reflexionar alhora que gaudim d’un bon dinar.

Així doncs, el 7 de març tindrà lloc, a la Plaça Andalusia, una calçotada acompanyada d’un vermut musical, el joc del Trivial del Vallès Feminista i una representació teatral a càrrec de Trama Serveis Culturals.

Es poden aconseguir els tiquets anticipats de la calçotada al C.P.Atzur (C/Arquimedes, 89) o en el mateix moment de dinar. El preu dels tiquets serà de 10€ (opció amb carn) o 8€ (opció vegetariana); el dinar anirà acompanyat d’aigua, vi i pa.

Esteu totes convidades!

Arran Terrassa