Suport d’ARRAN Terrassa a la CUP-CC a les eleccions del 27S

Des de l’assemblea local d’Arran Terrassa volem fer públic el nostre posicionament a favor de la candidatura de la CUP-Crida Constituent per a les properes eleccions amb caràcter plebiscitari del 27 de setembre.
Primer de tot, cal remarcar que aquestes eleccions no són cap victòria. El nostre objectiu hagués estat poder guanyar un referèndum vinculant en el qual la voluntat del poble català s’hagués sobreposat a la legalitat constitucional espanyola, que considerem injusta i desfasada, per no ser més que una continuïtat del règim del 78. Tanmateix som conscients de la transcendència del proper 27 de setembre i de la necessitat de construir una majoria social per proclamar la República Catalana.

En l’actual context de crisi del sistema capitalista, les joves hem vist com una vegada i una altra ens colpejava l’austeritat promoguda per les elits dominants. El capitalisme ha utilitzat aquesta crisi per justificar polítiques antipersona, des de reformes laborals que permeten acomiadaments improcedents, fins a lleis que vulneren el dret al nostre propi cos. I el més important, hem vist com aquestes polítiques no tenen bandera.

Els mateixos que s’han omplert la boca de falsa sobirania, han acatat la reforma espanyolista de la LOMQE i han estat a Madrid pactant un tractat transnacional com és el TTIP, que sobreposa els interessos econòmics de les multinacionals per sobre dels dels propis Estats i de les persones.

Tenim molt clar que la construcció de la nova República Catalana ha de passar per la plena sobirania del nostre poble, sense cedir-la ni a Pedralbes, ni a Madrid, ni a Berlín ni a Washington. Per mantenir la nostra sobirania també apostem per la ruptura amb aquesta Unió Europea de la misèria i la precarietat, que no ens deixa veure més enllà del nostre dia a dia, que ha arruïnat les esperances de tantes i tantes joves amb el capitalisme més salvatge viscut mai al vell continent.
Encarem les eleccions del proper 27 de setembre com les últimes eleccions autonòmiques al Principat de Catalunya i com una oportunitat per avançar cap a la transformació social i de gènere, i articular la construcció dels Països Catalans. Per aquest motiu, Fem una crida al jovent de la ciutat perquè davant del patriarcat, el capitalisme i el retrògrad Estat espanyol doni suport al programa de la CUP-Crida Constituent, la única alternativa que garanteix la ruptura capaç de desobeir, en cas que el moment així ho requereixi, a favor de la plena sobirania del poble català.

Per la independència, el socialisme i el feminisme, el jovent SEGUEM ARRAN!

Terrassa, Països Catalans, 21 de Setembre 2015

Torneig Juvenil Antisexista a Santa Perpètua

Aquest passat diumenge 31 de maig, les assemblees d’ARRAN del Vallès Occidental amb l’Assemblea de Joves de Santa Perpètua de Mogoda organitzavem un torneig de futbol antisexista a l’escola Bernat de Santa Perpètua.

Cartell de convocatòria al torneig

Amb 8 equips mixtes, el torneig començava. Com a Terrassa portàvem un equip format per tres nois i dues noies, equip que va quedar en segona posició (guanyant a Sabadell a la semifinal).

SONY DSC

Va ser un plaer com a joves participar d’aquest torneig i ho valorem molt positiu:

En primer lloc estava organitzat només per joves, deixant clar altre cop que el jovent no som el futur, sinó que som el present i un subjecte revolucionari per definició.

Era també un torneig no mixte, perquè creiem que el futbol no és ni d’homes ni de dones, ni de nois, ni de noies. El futbol, així com tots els esports, és per a que totes en puguem gaudir.

I gaudir és el que vam fer diumenge, generant un espai de complicitat amb joves de tota la comarca, coneixent-nos una mica més, i compartint un oci diferent al que les joves ens veiem abocades. Un oci alternatiu a l’alienador habitual.

Treballarem per generar molts més espais com aquest, on les joves puguem reivindicar-nos com a tals. I per suposat, seguirem treballant, des de cada barri i des de cada ciutat, per construir uns Països Catalans lliures, socialistes i feministes.

Arran Terrassa

Arran TRS sobre la participació al debat sobre polítiques de joventut organitzat pel Consell de Joves de Terrassa

Arran Terrassa sobre la participació al debat sobre polítiques de joventut organitzat pel consell de joves de terrassa

Ahir dilluns 18 de maig Arran Terrassa vam participar en el debat de polítiques de joventut organitzat pel Consell de Joves de Terrassa.
La participació va ser motivada pel fet que, en el debat organitzat, es va convidar a la CUP com a candidatura que es presenta a les eleccions municipals de la ciutat el proper 24 de maig; arrel d’això, la CUP, que entén que la tasca política ha de sortir de la organització als carrers i de l’empoderament popular,  ens proposa que assumim participar-hi com a moviment juvenil de la ciutat, sent així coherent amb la seva proposta política.
Davant d’aquest fet decidim, com a assemblea, participar d’aquest debat, amb la voluntat de fer arribar un discurs rupturista: de trencar amb el poder adult promogut pels qui fa tants anys que tenen segrestada la manera de fer política a les institucions, i assumir-nos com a agents igualment vàlides, igualment necessàries i especialment imprescindibles  quan és la nostra realitat com a joves la que es tracta;  de ser altaveu d’aquells projectes transformadors i amb perspectiva juvenil que es porten a terme a la ciutat, i amb qui pretenem treballar colze a colze dia a dia: sindicats i assemblees d’estudiants, entitats de lleure i cultura popular , cases i casals okupats o altres projectes que plantegin la necessitat de transformar la ciutat on vivim en quelcom més col·lectiu. I és per això que lamentem la no participació en el debat de col·lectius de joves organitzades a la ciutat com poden ser el SEPC Montserrat Roig o l’Assemblea d’Estudiants de Terrassa, el Casal Popular Atzur o les entitats d’educació en el lleure de l’ATEELL i del lleure diari, cultura popular o qualsevol que pretengui afrontar les seves tasques des d’una perspectiva juvenil, doncs són aquestes, les que treballen dia a dia, qui han de ser les interlocutores vàlides del jovent a les institucions i no cap partit polític ni les seves joventuts.

A tot això, com era d’esperar, el debat va estar marcat pel caràcter electoralista habitual de les dates. Discursos engalanats, allunyats, sens dubte, de la praxis política dels partits que els formulaven. Poca autocrítica real per part d’aquells que han tingut, com a partits amb representació en unes o altres institucions, possibilitats d’influir des de les administracions. Lloances a la feina de les entitats que tot sovint s’han vist menyspreades en els períodes que no es veuen marcats per eleccions properes. Discursos molt propers a la mal anomenada nova política, aquesta mena d’intenció de plantejar que ja és hora de governar pel poble, però tant sols de boca, i que sembla més aviat el despotisme il·lustrat del s.XVIII, i per suposat, cap mena de crítica, més enllà de la nostra, a l’arrel dels problemes: aquest sistema socioeconòmic capitalista que absorveix totes i cada una de les vides i les encara a una lògica única i exclusiva de consum.

I per això hi érem, per plantejar enderrocar el règim, per construir des dels carrers i els moviments populars, per recordar que no fa falta cap nova política, que la política que fa falta és la de la classe treballadora decidint per si mateixa, i que en matèria de joventut, qui ha de decidir com resoldre les problemàtiques creades pel sistema, som aquelles mateixes que veiem com se’ns encasella en un segment de la població altament explotat i altament precari. Perquè aquest sistema ha decidit que aquest era el nostre lloc. Hi érem per deixar clar que per trencar amb la opressió que patim com a joves i per ser joves, també hem de trencar amb tot allò que ens oprimeix al servei del capital. Hi érem per deixar clar que la lluita, que la política, és als carrers i és d’allà d’on han de sortir les propostes i els camins que prenguem com a ciutat. I després d’això, als carrer tornem, perquè és el nostre lloc, perquè volem capgirar la història i teixir una Terrassa lliure de persones lliures. Perquè seguim i seguirem, fins la victòria.

Arran Terrasa

Països Catalans,

19/05/2015

Reivindicació de l’acció d’Arran Terrassa davant la visita de Pablo Iglesias. Apostem per la ruptura amb el règim i pel dret a l’autodeterminació dels pobles!

En relació a la visita de Pablo Iglesias, Secretari General de Podemos a la ciutat, des d’Arran Terrassa volem traslladar les següents consideracions:

En els darrers mesos hem vist com en el panorama polític a l’Estat espanyol han aparegut agents polítics nous, com Podemos, que abanderats amb el lema de a regeneració política plantegen una lectura crítica d’aspectes com el règim del 78 o l’austeritat imposada als Estats per part de les elits financeres, amb les horribles conseqüències que provoca a joves i famílies. No obstant, Podemos, s’està limitant a utilitzar una estratègia de resposta a aquests atacs, acceptant les regles marcades i representant una opció socialdemòcrata més a la crisi política, econòmica, social i cultural que estem patint.

Nosaltres entenem que l’única garantia de canvi passa per acceptar que l’Estat espanyol no és reformable. L’Estat espanyol va néixer amb la voluntat de servir a uns interessos concrets, als interessos de les elits i la oligarquia, i la història ens ha demostrat que les reformes democràtiques que s’han pretès s’han respost amb violència i repressió per part de l’Estat. És per això que centrem la nostra activitat política per una ruptura clara amb l’Estat espanyol, per uns Països Catalans que ma

Pancarta desplegada per les joves d’Arran Terrassa

ntinguin la cohesió lingüística i cultural, que representin una igualtat efectiva entre totes les persones superant el patriarcat i avancin cap a la construcció del socialisme.

Apostem per  una opció clarament rupturista, que no es plantegi reformes polítiques de caràcter social i territorial, sinó que deixi enrere el règim del 78 i accepti l’alliberament dels pobles. Que deixi enrere aquell pacte que van signar els franquistes amb els que avui estan fent de consellers a grans empreses de l’Ibex-35, i amb els que avui pretenen tapar amb una falsa estelada les seves retallades anti-persones, mentre dormen tranquils amb els diners a Andorra.

El jovent, apostem per la ruptura!

Terrassa, Països Catalans

9 de maig del 2015

[Crònica Abril Roig i 1r de maig]

Dimecres 1 d’abril ARRAN, l’organització juvenil de l’Esquerra Independentista engegava la campanya Abril Roig.

Davant de més d’un 50% d’atur juvenil al nostre país, les joves i especialment les dones, estem patint les conseqüències directes d’aquesta re-estructuració del mercat laboral que s’està duent a terme amb el pretext de l’actual crisi capitalista. Som conscients, però, que la precarietat laboral en que ens trobem (si no estem a l’atur), és una etapa més del capitalisme, on al jovent dels Països Catalans se’ns ha reservat el paper d’omplir amb feines precàries i temporals el nou mercat laboral.

En aquest context, s’han realitzat accions en l’àmbit sociolaboral arreu del país. Terrassa, es llevava fa dues setmanes assenyalant un dels culpables d’aquesta situació que patim les joves:

Les joves plantem cara a la precarietat #abrilroig
Arran Terrassa.

Aquí s’explota. Les joves plantem cara a la precarietat. #abrilroig

També en el marc de l’Abril Roig, les joves d’ARRAN del Vallès Occidental i l’Assemblea de Joves de Santa Perpètua de Mogoda, vam fer un cercavila reivindicatiu pels carrers de Sant Cugat, defensant els nostres drets laborals, Les joves passem doncs, de la indefensió a l’atac, per plantejar noves formes d’acció sindical que tinguin en compte les característiques del treball juvenil, per crear xarxes de suport mutu i punts d’informació laboral. Per la unitat d’acció sindical, i per enfortir les assemblees de treballadores que desborden la dinàmica pactista dels grans sindicats que desmobilitzen les treballadores i impossibiliten la materialització de lluites emancipadores. Per elles, per nosaltres, per totes, les joves plantem cara a l’atur i la precarietat!

Així, encaravem el Primer de Maig amb força:

A les 11:30 érem a Sabadell per fer-nos sentir dins del bloc juvenil de la manifestació de Vallès Anticapitalista,

Capçalera del bloc juvenil de la manifestació de Vallès Anticapitalista.

1r de maig, un dia per caminar plegades reconeixent-nos en la resistència a les múltiples opressions que patim però, sobretot, un dia per agafar forces i fer un pas decidit i endavant per recuperar les sobiranies que són imprescindibles per viure amb dignitat.

Perquè som les classes productives plantant cara a les extractives. Les nostres cures mouen el món, allò que sembrem ens alimenta, allò que produïm ens vesteix. Som hereves d’una història de lluita i antecessores de la victòria.

I amb una victòria va acabar la manifestació, les companyes de Sabadell, alliberaren l’Obrera, amb la intenció de convertir-la en un espai de i pel barri.

Però el primer de maig no s’acaba aquí: 18h, a la Catedral, Barcelona. Manifestació del 1r de maig alternatiu,

Manifestació del 1r de maig alternatiu a Barcelona

Arran Terrassa vam ser-hi, com hi seguirem sent. Contra tota explotació cada dia és 1r de maig.

El jovent avancem cap al socialisme i el feminisme als Països Catalans.

“Qui no es mou no sent les cadenes”.

Arran Terrassa.

Contra tota explotació, cada dia és 1r de maig.

El primer de maig és un dia de lluita per la classe treballadora, un dia en què recordem totes les lluites que ens han precedit, des de haymarket fins a la vaga de la canadenca passant per la comuna de Paris, un dia en què hem de pensar en tots els fronts que tenim oberts en les diferents lluites de cada dia. En la lluita als nostres llocs de treball, contra tot tipus d’explotació. Per unes relacions més justes sanes i igualitàries entre homes i dones. Contra cada un dels racons on el capital cerca noves explotacions. Contra un sistema que està desposseint cada vegada més persones de les necessitats i drets bàsics (com l’educació, la salut o l’habitatge), convertint-los en un luxe per a la classe treballadora. Un sistema que mercantilitza tot allò que mai haurien hagut de tocar les urpes dels mercats, deixant que la recerca del capital deteriori les nostres vides.

Un dia per caminar plegades reconeixent-nos en la resistència a les múltiples opressions que patim però, sobretot, un dia per agafar forces i fer un pas decidit i endavant per recuperar les sobiranies que són imprescindibles per viure amb dignitat.

I diem recuperar no perquè siguem il·luses i pensem en un passat idealitzat on érem lliures d’opressions. No. Diem recuperar perquè les opressions que patim no són naturals, no són eternes i immutables.

La història, la que ens precedeix i ens espera és aquesta pugna entre opressores i oprimides i és la nostra responsabilitat prendre-hi part.

Lluitem per recuperar les sobiranies que ens han pres, per ser lliures, per les oprimides, per a qui intenten callar, per les vaguistes del 29M i la resta de represaliades que lluiten pels nostres drets, per totes les preses polítiques, per què la lluita és l’únic camí!

Lluitem per recuperar la sobirania productiva, per què les treballadores d’Ingesan, l’empresa de neteja municipal de Sabadell, tinguin unes condicions laborals dignes. Per què les treballadores del restaurant Santamasa i de tota la resta de l’hostaleria puguin tenir una vida més enllà de la seva feina. Per què l’hostaleria que nosaltres volem NO és així.

Volem recuperar la sobirania productiva perquè les treballadores del Taulí tinguin una feina digna, per què totes tinguem una sanitat pública i de qualitat. Per recuperar també la sobirania reproductiva.

Lluitem per recuperar la sobirania reproductiva i de cures. Per totes aquelles dones que ens trobem immerses en múltiples jornades laborals, estant múltiplement explotades i quedant excloses de cotització. Aquelles que ja fa temps que patim i sostenim la crisi del treball i de les cures: atenent i cuidant les persones malaltes que es desatenen als hospitals; fent-nos càrrec de la dependència; educant als infants quan no hi ha suficients escoles bressol perquè se n’ocupin; cuidant la gent gran quan les residències i els recursos no arriben i sostenint diàriament les llars amb el nostre treball.

Lluitem per recuperar la sobirania com a poble, per què no es qüestioni l’ús del català a les aules, per totes les que lluiten per la llibertat dels pobles. Per Guillem Agulló, assassinat per feixistes espanyolistes protegits per l’estat espanyol i pel nou bloc alliberat de la PAHC batejat amb el seu nom. Per la PAHC, exemple de lluita i solidaritat. Per què la solidaritat és la tendresa dels pobles.

Marcant-nos objectius clars però complerts com aquests veiem les nostres lluites quotidianes sota una nova llum. Al fer-ho ens adonem que totes són imprescindibles per alliberar-nos de tota opressió.

Quan plantegem que ho volem tot veiem tot el que ens uneix i tot el que ens separa d’ell. I és que ells no són res més que espoli, odi i repressió allà on nosaltres som construcció, plaer i solidaritat.

Som les classes productives plantant cara a les extractives. Les nostres cures mouen el món, allò que sembrem ens alimenta, allò que produïm ens vesteix. Som hereves d’una història de lluita i antecessores de la victòria.

No hem de tenir por de derruir el seu món gris i opressiu, en podem construir un de nou.

És l’hora de bastir projectes col·lectius en què puguem realitzar-nos humanament, contra les seves ciutats mortes i el seu món de mercaderies.

Som nosaltres i només nosaltres, les classes populars, la majoria, qui hem de recuperar els espais comuns per tal de construir les alternatives al seu món absurd, a la seva urbanística grisa, a les seves estructures de poder totalitàries. Partint de les estructures del comú construirem unes vides merescudes de ser viscudes, perquè les seves ja les hem patit i no ho volem seguir fent.

Cap a la vaga de totes, cap a la vaga general, cap a la ruptura amb els estats espanyol, francès i qualsevol altre que sigui arma d’opressió contra nosaltres.

No ens aturarem davant de res fins a recuperar totes les sobiranies que ens manquen!

Visca la lluita de la classe treballadora!

Visca la lluita feminista!
Visca la lluita dels pobles dels lliures!
Contra tota explotació: cada dia és Primer de Maig!

Vallès Anticapitalista.

[Crònica] IV Calçotada Antipatriarcal

Aquest passat dissabte 7 de març, com ja veníem anunciant, Arran Terrassa vam celebrar la nostra IV calçotada antipatriarcal.

El dia acompanyava, a diferència de l’any passat que degut a la pluja, ens vam veure obligades a suspendre la calçotada. Així doncs, la Plaça Andalusia s’anava omplint, un any més, al so de música on la dona tenia un paper protagonista.

Mentre s’anava animant l’ambient, es duia a terme el Trivial de Vallès Feminista, on es preguntava a les vianants qui feia diferents tasques domèstiques. Totes, participants i organitzadores, vam reflexionar altre cop sobre la doble feina de les dones i vam aprofitar així per donar informació sobre la Vaga de Totes. Pel que fa a l’actuació teatral, va aplaçar-se i us la presentarem en una altra ocasió!

El dia següent, vuit de març, les joves d’Arran Terrassa vam anar, acompanyades de Vallès Feminista, a la manifestació convocada a Barcelona, on va haver accions feministes al llarg del recorregut.

Vuit de març no és només un dia: CADA DIA ÉS VUIT DE MARÇ. Caminem cap a la vaga de totes!

“El feminisme és la idea radical de que les dones són persones” Angela Davis.

 

ARRAN TERRASSA,

Terrassa, Països Catalans.

4a Calçotada Antipatriarcal d’ARRAN Terrassa

En el context del vuit de març, dia de la dona treballadora, Arran Terrassa organitza la seva quarta calçotada antipatriarcal el dissabte 7 de març. Una calçotada que, com no podia ser d’una altra manera, estarà plena d’activitats que ens faràn reflexionar alhora que gaudim d’un bon dinar.

Així doncs, el 7 de març tindrà lloc, a la Plaça Andalusia, una calçotada acompanyada d’un vermut musical, el joc del Trivial del Vallès Feminista i una representació teatral a càrrec de Trama Serveis Culturals.

Es poden aconseguir els tiquets anticipats de la calçotada al C.P.Atzur (C/Arquimedes, 89) o en el mateix moment de dinar. El preu dels tiquets serà de 10€ (opció amb carn) o 8€ (opció vegetariana); el dinar anirà acompanyat d’aigua, vi i pa.

Esteu totes convidades!

Arran Terrassa

Comunicat de presentació de la Trobada Jove

Aquí us deixem el comunicat de la Trobada Jove de Terrassa:

ALGUNA COSA ES COU A TERRASSA… EL JOVENT ES MOU!

El jovent de Terrassa ens despertem! Des de fa un temps un grup de joves de diferents sectors de Terrassa hem començat un nou i il•lusionant projecte: la creació de la Trobada Jove. Es tracta d’un projecte que estem construint des de zero i, per tant, està en constant definició.

És i ha estat una iniciativa de diversos col•lectius i persones individuals que, sense conèixer-nos gaire o gens ens hem trobat amb una idea en comú: alguna cosa no funciona a la nostra ciutat per nosaltres, els joves i les joves. Ara, després d’uns mesos de treball en comú, volem donar a conèixer la Trobada Jove a la ciutat perquè totes i tots aquells que hi vulgueu en pugueu participar.

Hi ha molts temes que ens preocupen, però per desgràcia no tenim el temps, ni els recursos, ni les possibilitats de parlar ni incidir sobre tot. A la vegada, volem que sigui una trobada on el jovent es puguin sentir inclòs. Creiem en la força de la joventut com a motor de canvi. Sabem que hi ha coses de la nostra ciutat i del nostre món que no ens agraden. Les volem discutir i veure com poder-les canviar. Ho volem fer nosaltres, sense que ningú ens digui com ho hem de fer ni ens tuteli. Creiem en l’autogestió perquè sabem que tenim la capacitat de fer-ho.

Ja fa temps que ens trobem i coincidim. Les nostres mirades es creuen i ens saludem cordialment quan ens trobem pels llocs. Sabíem que teníem moltes coses en comú, i fins ara no havíem trobat l’espai on compartir les nostres inquietuds. Però ara que hem començat a caminar en aquest objectiu en comú, tenim la certesa que amb l’esforç de tots i totes aquest projecte serà un èxit!

Ha arribat el moment de posar fil a l’agulla. La Trobada Jove serà una realitat el dia 11 d’Abril per decidir què volem i com ho volem.

Us deixem un enllaç per saber quina trobada volem https://trobadajovetrs.typeform.com/to/q9Xvto

Ens veiem l’11 d’abril. No us oblideu de fer l’enquesta i així fer una Trobada Jove a la mida de totes!

Comunicat en relació a la sentència del cas de Jonathan Carrillo

Avui, 28 de Gener de 2015, cinc anys després de l’assassinat de Jonathan Carrillo en mans de la Policia de Terrassa, se n’ha sabut el veredicte: el quatre policies acusats de la seva mort han quedat absolts i en llibertat sense càrrecs. En el context en el qual ens trobem, on està a l’ordre del dia el debat sobre els abusos policials gràcies al documental de ciutat morta, Terrassa es presenta com una ciutat morta més. Un 15 de setembre de 2009, quatre agents de la policia local de Terrassa colpegen a un noi al carrer, que cau a terra donant-se un fort cop al cap. Criden una ambulància i oculten la informació del cop, el qual li provoca 12 hores després la mort. I després de sis anys de lluita, la justícia els absol. Des d’Arran Terrassa condemnem els fets i el veredicte del judici. Un cop més queda palès que la justícia no és igual per a totes i que davant els abusos del poder la classe treballadora queda desemparada. Davant d’això cridem a la mobilització per reclamar una justícia real!

Demà, 29 de Gener de 2015 a les 20h concentració davant l’ajuntament de Terrassa durant el ple municipal.

Perquè si ens toquen a una ens toquen a totes! Cap agressió sense resposta!

ARRAN TERRASSA.