Comunicat en relació a l’assassinat per violència masclista a Terrassa el 21 de gener de 2015

Aquest matí ens hem llevat amb la lamentable notícia de l’assassinat d’una veïna de 39 anys del barri de Les Arenes, a la ciutat de Terrassa; a qui la seva parella li ha llevat la vida a ganivetades durant la matinada d’aquest fred i trist 21 de gener. Des d’Arran volem manifestar el rebuig i la nostra més rotunda condemna davant d’aquests fets.

Malauradament aquest cas se suma al de moltes altres dones que són assassinades pels seus agressors, durant el 2014 es va comptabilitzar la trágica xifra d’un mínim de 26 assassinades per violència masclista als Països Catalans; i aquest 2015 ñes ja la tercera víctima mortal per aquest fer, més dues dones que resten ingressades en estat greu. Així doncs, constatem que no són fets aïllats, sinó que són producte d’un model en que la violència de gènere és una de les cares més aberrants d’un sistema d’opressió, el patriarcat, que de maner més o menys evident sempre es manifesta en forma de violència. Doncs també és violència la divisió sexual del treball, els cànons de bellesa o les constants restriccions a l’exercici del dret a decidir sobre els nostres cossos.

Per tot això el patriarcat conforma un sistema de valors sustentat en la dominació i per tant en la violència. Un sistema de valors que es demostra assassí i el qual rebutgem amb tota la nostra energia. Doncs també és violència patriarcal un sistema de relació sexo-afectiu basat en la coerció. Un model on la gelosia, la dependència, el control, l’autolimitació, la passivitat i en darrer terme, les agressions físiques i psíquiques formen part d‘una realitat quasi sempre silenciada; doncs cal no oblidar que la majoria d’agressions masclistes resten silenciades, precisament pel control que aquest sistema de valors ens imposa; així com també que el 70% de les denúncies per violència de gènere queden sense cap ordre de protecció als Països Catalans. I més lamentable, són centenars de dones que dia a dia pateixen aquestes violències sense oportunitat de denunciar-ho enlloc.

Cal acabar d’una vegada per totes amb aquest sistema d’opressió per acabar també am la xacra que suposen desenes de dones assassinades anualment pels seus agressors al nostre país i arreu. Cal que treballem per construir uns models relacionals allunyats de la dominació, uns models de relació que siguin empoderadors i respectuosos, i cal que hi treballem en cada un dels espais en que vivim: a casa, a la feina, a la universitat i l’escola, als carrers i a tot arreu. I cal al mateix temps que treballem per combatre totes les formes en que el patriarcat ens oprimeix i es retroalimenta.

Contra totes les violències del patriarcat. Per unes relacions lliures.
Cap agressió sense resposta.

Arran, Organització Juvenil de l’Esquerra Independentista.

21 de Gener dels 2015.

La Carta als Reis d’Arran Terrassa (2015)

Com cada any, des d’Arran Terrassa hem volgut també fer una carta als reis. Aquí us deixem el que vam demanar-los nosaltres per aquest any!
Estimats reis mags d’Orient,
Aquest any no us demanaré res material, hi ha coses més imprescindibles i vitals que no es poden comprar i que les prefereixo mil vegades abans que qualsevol joguina fabricada per infants explotats a l’altre punta del món. M’agradaria que la meva mare i el meu pare trobessin feina, igual que les 21.621 persones de Terrassa que tampoc en tenen, i que els joves com jo puguem optar a una feina digna, amb uns horaris que ens permetin treballar i estudiar, i amb un sou que ens permeti viure i no sobreviure.
Que el dret a l’habitatge fos real i no fictici i que no s’especulés amb el sòl. Com és possible que s’hagi de viure per pagar la hipoteca? Vull demanar amb totes les meves forces que s’acabi el patiment de tantes i tantes famílies, que mai més cap persona sigui desnonada de casa seva, i que tothom pugui decidir com viure i amb qui viure sense cap condicionant.
Vull deixar de sentir cridar la meva veïna quan el seu marit la pega, i que el número de dones mortes per la violència masclista deixi de ser noticia dia a dia. Que a les dones no se’ns prohibeixi decidir sobre els nostres cossos, som nosaltres i no un Govern les que hem de decidir si volem ser mares, si volem parir o avortar. No em cap al cap que ens imposin una llei que vulnera la salut i la voluntat de les dones.
Que tota persona pugui dir el que pensa sense por a ser empresonada, torturada o assassinada. És per això que us podeu endur la “llei mordassa”, i que mai més cap poble hagi de tenir por a protestar ni a expressar-se.
Vull que el meu poble pugui viure en plena llibertat, i per això és bàsic que ens deixin decidir el nostre futur lliurement. Volem ser lliures perquè els habitants del nostre país, els Països Catalans, tinguem capacitat de decidir-ho tot. Ser completament lliures de corrupció, sense persones dolentes que es tapen rere la bandera i amaguen els diners a paradisos fiscals.
També m’agradaria demanar que la sanitat tornés a ser pública. Que la salut de la gent no sigui un negoci i que les sales d’urgències de l’Hospital, dels CAPs i de la Mútua de Terrassa no estiguin plenes a vessar. Tot això mentre qui s’ho pot permetre es paga una Mútua privada, on no ha de fer cues
Per últim m’agradaria demanar que Terrassa torni a ser una ciutat viva i amb alegria, amb uns barris dignes per tothom que hi viu, sense discriminacions ni emboscades policials. Vull una ciutat on nosaltres, terrassencs i terrassenques, decidim les decisions que ens afecten, on la gent es miri i s’apreciï.
Em sembla que no demano l’impossible, només el bàsic pel futur de la meva ciutat, el meu futur i el de les pròximes generacions.
Atentament,
ARRAN Terrassa

25 de novembre.

B3T6TjDCcAE9Ct2.jpg-largeAhir 25 de novembre dia contra la Violència de Gènere, Arran Terrassa un cop més vam voler posar el nostre granet de sorra i vam ser presents a la concentració de les 19h al Raval a la que havia convocat entre d’altres entitats, la Plataforma pel Dret al Propi Cos de Terrassa, de la qual formem part.

Un cop acabat el format institucional de lectura de manifest, poemes i un minut de silenci davant d’una espelma encesa, vam dur a terme una acció simbòlica per recordar les 24 dones assassinades per la victòria masclista als Països Catalans en el que portem d’any. Quan a la plaça ja no hi havia gent, el terra parlava: “Si ens toquen a una, ens toquen a totes”.

Des d’Arran Terrassa, seguirem plantant cara contra totes les violències del patriarcat. Cada dia, en tots els àmbits.

9 de novembre. Canviem la història.

Des d’Arran Terrassa aprofitem avui 9 de Novembre, dia que passarà a la història gràcies a la participació massiva del poble organitzat, per estrenar avui aquest blog per poder acostar més a la ciutat de Terrassa la nostra feina política que, per suposat, no s’acaba avui. Segueix i seguirà fins canviar-ho tot.
Independència per Canviar-ho tot, Independència i anem més enllà!

“No te limites a contemplar aquestes hores que ara vénen, baixa al carrer i participa. No podran res davant d’un poble unit, alegre i combatiu”. Estellés.

La Cultura Popular, la Mola i les cues per entra a votar.

Ins. Torre del Palau.

Moltíssimes cues a l'Ins. Terrassa.

Moltíssimes cues a l’Ins. Terrassa.

La gent canta l'Estaca davant l'Ins Terrassa. Un poble que canta mai no mor.

La gent que fa cua canta l’Estaca a l’Ins. Terrassa

Manifest de l’Esquerra Independentista de Terrassa per l’acte del 7 de Novembre “Independència i Anem més enllà”

Després de l’acte que l’Esquerra Independentista de Terrassa vam celebrar divendres 7 de novembre al Vapor Ventalló, us deixem aquí el manifest que vam llegir les portaveus d’Arran!

2014-11-09 19.01.23

Fa uns 300 anys que la nostra vila va ser saquejada i incendiada per les tropes borbòniques, unes tropes comandades pel mateix poder que avui en dia segueix regnant a l’Estat Espanyol. I així s’ha forjat la indivisible unitat d’Espanya: a sang i foc. Però també fa més de 300 anys que el poble català resisteix aquesta ofensiva, sovint hem sigut una nació oprimida però mai serem un poble sotmès.

Avui, 7 de novembre, estem a dos dies de viure un esdeveniment que pot canviar el rumb de la nostra història i només amb l’esforç i el compromís de tothom aconseguirem que així sigui. I votarem, votarem malgrat totes les prohibicions d’aquest Estat antidemocràtic.

Tanmateix, no tots els mals vénen d’Almansa. Hem d’estar alerta perquè no podem oblidar quin és el paper que ha jugat històricament la burgesia catalana, actualment representada en Convergència i Unió.  Ja no ens alimenten molles, aquest procés no té marxa enrere i no ens conformarem amb un pacte, volem el pa sencer, volem la independència, volem Països Catalans.

I aquesta independència no ens la donaran, és absurd creure que ens podrem autodeterminar mitjançant les vies legals de l’Estat que ens oprimeix. Perquè només desobeint, trencant les regles imposades per l’Estat Espanyol, aconseguirem arribar allà on el poble decideixi. Perquè la independència ni es demana ni es concedeix, s’exerceix!

Per a l’Esquerra Independentista la independència no és només una finalitat en sí sinó un mitjà per aconseguir que la sobirania política de la nostra nació resideixi en el poble, i que sigui el poble qui ho decideixi tot. No només ens hem d’independitzar territorialment sinó també políticament. Independitzar-nos de tots aquells poders fàctics mundials que segresten la democràcia i ens imposen mesures antisocials per pagar una crisi que nosaltres no hem provocat. Volem i aconseguirem una independència per canviar-ho tot.

No podem oblidar quina és la nostra nació ni acatar la divisió autonòmica ni l’esquarterament dels Països Catalans, i encara menys a un dia de la diada de la Catalunya Nord que encara segueix sota dominació francesa.

Som Països Catalans, compartim una història, una llengua i sobretot compartim un futur polític. I és per això que sentim com a nostra i prenem partit en la lluita dels docents de les Illes, la lluita contra l’atac a les línies en valencià, la lluita contra el projecte Castor, la lluita per la dignitat lingüística de la franja de ponent. Perquè som Països Catalans, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.

Tanmateix el nostre projecte no s’acaba el 9 de novembre, seguirem lluitant, seguirem als carrers el dia 10, el dia 11, el dia 12… perquè la nostra independència va més enllà. Per això, de cara al 9 de novembre, cal que participem, cal que desbordem les urnes amb una onada de sis plens de lluita i entusiasme.

Sí a una educació digne Sí a una terra lliure. Perquè volem una educació pública, de qualitat, popular, antipatriarcal i en català.

Sí a l’alliberament sexual Sí al control sobre els nostres cossos. Perquè estimem quan, com i amb qui vulguem sense deixar que ningú decideixi per nosaltres.

Sí a un habitatge digne Sí a un país lliure de desnonaments. Perquè mentre milers de famílies es queden al carrer el nombre d’habitatges buits no para de créixer.

Sí a un país que estimi la seva terra, boscos, muntanyes, valls i rius. Perquè volem retornar la vida a un entorn rural desmembrat des de la Unió Europea amb la Política Agrària Comú, des de l’Estat amb el Pla Hidrològic Nacional o des del propi govern de CiU amb lleis Òmnibus o Barcelona World.

Sí a la justícia social  Sí al treball digne. Perquè no és just un sistema que per créixer es basi en l’explotació i la precarietat.

Sí a una societat antifeixista Sí a una nació internacionalista. Perquè no passaran ni a Nova Rússia, ni a Kobane, ni a Palestina, ni al Sàhara Occidental, ni a Euskal Herria ni als Països Catalans. No passaran, no passaran, no passaran!

Per uns Països Catalans plenament justos i sobirans, Sí a la Independència, Sí al Socialisme, Sí al Feminisme.

VISCA LA TERRA!

 

    7 de novembre de 2014

Terrassa, Països Catalans

 

Manifestos

Qui som?

Arran Terrassa som joves independentistes, socialistes i feministes de la ciutat que veiem en la lluita la única solució a aquest sistema injust i desigual per naturalesa. Lluitem juntes des d’una perspectiva juvenil i revolucionària per uns Països Catalans lliures, socialistes i feministes!

Només lluitant tenim futur!

Per més informació i per posar-vos en conctacte: