Avui és primer dissabte de Rebaixes d’hivern, una dia on moltes aprofitem per donar una volta pel centre i comprar. Però… t’has parat mai a preguntar què és el que comprem? De quina manera han estat fabricats els productes que comprem? Perpetuen algun rol?
Comprem un model de producció determinat, anomenat capitalisme. És el model de producció on la treballadora posa la seva força de treball a disposició de la persona propietària dels mitjans de producció, que l’explota per obtenir-ne beneficis. Com que l’ambició pel benefici no s’atura mai, el producte s’ha d’anar reinventant i s’ha de convèncer qui consumeix de que el necessita.. El consumisme és, per tant, una necessitat creada per l’interès de benefici d’uns pocs. Aprofitem un dia com avui per plantejar-nos què ens impulsa a comprar, si volem perpetuar aquest model de producció, si realment ens sentim autorealitzades en fer-ho, si realment necessitem allò que consumim…
Una de les formes de reinvenció d’aquest model, és la pressió estètica. Establir ideals de bellesa inassolibles que volen que ens passem la vida perseguint. També som aquí per això. Per denunciar-la, per fer-la visible, per demanar-te que la qüestionis, per posar sobre la taula que els cossos reals NO són com els maniquins de les botigues, i que pretendre que persseguim aquest ideal és violència.
És violència que l’11% de les adolescents catalanes estigui en risc de patir un Transtorn Alimentari. Traduït, això vol dir que de cada 10, n’hi haurà una que deixarà de menjar perseguint l’impossible silueta de dona que ens volen fer creure que hem de ser. I diem perseguint perquè sempre s’escapa quan sembla que hi arribem, sempre apareix una nova exigència estètica a la qual adaptar-se, des d’un nou producte que et curarà de tots els mals a una nova dieta que et farà passar gana.
En definitiva, acabem reduides a ser només un cos, un tros de carn, que ha d’estar a l’alçada del que s’espera estèticament d’ell. I això, és violència.
És per això que volem que els carrers de Terrassa estiguin lliures d’aquesta pressió estètica, perquè som boniques tal com som i n’estem orgulloses. Però és que també som molt més que boniques: som joves, som lluitadores, som feministes, som anticapitalistes… Som més que un cos!
“Una cultura obsesionada con la delgadez femenina no está obsesionada con la belleza de las mujeres, está obsesionada con la obediencia de éstas”.
Naomi Wolf.
ARRAN TERRASSA, 07 gener 2016.
ARRAN TERRASSA. 