Dimecres 1 d’abril ARRAN, l’organització juvenil de l’Esquerra Independentista engegava la campanya Abril Roig.
Davant de més d’un 50% d’atur juvenil al nostre país, les joves i especialment les dones, estem patint les conseqüències directes d’aquesta re-estructuració del mercat laboral que s’està duent a terme amb el pretext de l’actual crisi capitalista. Som conscients, però, que la precarietat laboral en que ens trobem (si no estem a l’atur), és una etapa més del capitalisme, on al jovent dels Països Catalans se’ns ha reservat el paper d’omplir amb feines precàries i temporals el nou mercat laboral.
En aquest context, s’han realitzat accions en l’àmbit sociolaboral arreu del país. Terrassa, es llevava fa dues setmanes assenyalant un dels culpables d’aquesta situació que patim les joves:
Les joves plantem cara a la precarietat #abrilroig
Arran Terrassa.
Aquí s’explota. Les joves plantem cara a la precarietat. #abrilroig
També en el marc de l’Abril Roig, les joves d’ARRAN del Vallès Occidental i l’Assemblea de Joves de Santa Perpètua de Mogoda, vam fer un cercavila reivindicatiu pels carrers de Sant Cugat, defensant els nostres drets laborals, Les joves passem doncs, de la indefensió a l’atac, per plantejar noves formes d’acció sindical que tinguin en compte les característiques del treball juvenil, per crear xarxes de suport mutu i punts d’informació laboral. Per la unitat d’acció sindical, i per enfortir les assemblees de treballadores que desborden la dinàmica pactista dels grans sindicats que desmobilitzen les treballadores i impossibiliten la materialització de lluites emancipadores. Per elles, per nosaltres, per totes, les joves plantem cara a l’atur i la precarietat!
Així, encaravem el Primer de Maig amb força:
A les 11:30 érem a Sabadell per fer-nos sentir dins del bloc juvenil de la manifestació de Vallès Anticapitalista,
Capçalera del bloc juvenil de la manifestació de Vallès Anticapitalista.
1r de maig, un dia per caminar plegades reconeixent-nos en la resistència a les múltiples opressions que patim però, sobretot, un dia per agafar forces i fer un pas decidit i endavant per recuperar les sobiranies que són imprescindibles per viure amb dignitat.
Perquè som les classes productives plantant cara a les extractives. Les nostres cures mouen el món, allò que sembrem ens alimenta, allò que produïm ens vesteix. Som hereves d’una història de lluita i antecessores de la victòria.
I amb una victòria va acabar la manifestació, les companyes de Sabadell, alliberaren l’Obrera, amb la intenció de convertir-la en un espai de i pel barri.
Però el primer de maig no s’acaba aquí: 18h, a la Catedral, Barcelona. Manifestació del 1r de maig alternatiu,
Manifestació del 1r de maig alternatiu a Barcelona
Arran Terrassa vam ser-hi, com hi seguirem sent. Contra tota explotació cada dia és 1r de maig.
El jovent avancem cap al socialisme i el feminisme als Països Catalans.
“Qui no es mou no sent les cadenes”.
Arran Terrassa.
ARRAN TERRASSA. 